IES Ausiàs March

Conferència: Neurobiologia de l’amor

Escrit per ataixe | Arxivat a Notícies

Resum de la conferència de la Dra. Mara Dierssen adreçada als alumnes de batxillerat:

L’amor és una emoció complexa que depèn de l’activació de sistemes cerebrals similars als que participen en les addiccions a les drogues, per exemple. Però, a més d’això, intervenen en el procés d’enamorament factors culturals i ambientals, com són l’educació, les experiències viscudes,…  

Tots aquests elements actuen de manera diferent en les diverses parts de l’enamorament i s’ha vist que hi ha neurotransmissors que tenen a veure amb el plaer (com la dopamina), d’altres amb els comportaments obsessius (com la serotonina) i alguns que ens fan fixar l’atenció en la persona de la qual ens enamorem (com la noradrenalina).

Tanmateix, hi ha factors genètics que, tot i que no defineixen la conducta final de l’individu, li donen una susceptibilitat per determinats comportaments. És a dir, hi ha un cert determinisme. Però això no vol dir que tot depengui de la genètica, ja que, com hem dit abans, afecten factors diversos.

A més, hi ha diferents fases en l’enamorament: la primera és la de l’apetit sexual, que mou a anar a buscar una parella qualsevol per reproduir-se. La segona fase, l’atracció, on es produeix la selecció de la parella i l’enamorament. La darrera fase és la de la relació duradora,  en la qual el procés d’enamorament de la segona fase acaba.

La primera fase, esmentada a l’anterior paràgraf, comparteix característiques amb l’addicció a les drogues. Així, produeix dependència, però també, en cas que l’enamorat et deixi, produirà abstinència i, potser, recaiguda, és a dir, és més fàcil tornar a enamorar-se de qui ja havies estat enamorat, que de qui no ho havies estat.

Així doncs, si bé en l’enamorament hi ha factors químics i genètics que influeixen, finalment és un mateix qui decideix si estableix una relació afectiva i amb qui, al menys en bona part.  

GUILLERMO DE ROJAS - 2n Batxillerat A